Catalunya concentra més del 42% de les “okupacions” de tota Espanya, i el 74% d’aquestes ocupacions il·legals es van concentrar en Barcelona. Unes dades que preocupen i molt. De fet, molts dels propietaris amb pisos i locals buits tenen por de que siguin “okupats” i sobretot, es pregunten, “què faig si “okupen” el meu pis o local”.
I és que, les “okupacions” no han deixat de créixer en els últims anys. Segons les últimes dades publicades pel Ministeri d’Interior, entre gener i setembre de l’any 2021, es van acumular gairebé 6.000 denúncies, de les quals, 4.229 eren de la província de Barcelona. L’augment de l’ocupació il·legal no es reparteix de manera homogènia per la ciutat de Barcelona, sinó que es concentra en determinats districtes. Per exemple, a la Ciutat Vella, el total d'”okupacions” ha passat de 65 a 130 en els primers compassos de la legislatura. Una cosa similar passa en Nou Barris o Sarrià-Sant Gervasi, que registren pujades del 95% i del 75%, respectivament.
Aquest increment de les “okupacions” són atribuïdes, no només a l’augment de la pobresa, sinó també a no tenir un marc legal estable amb el que lluitar contra aquesta pràctica. Per exemple, el Decret llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària, incorpora una disposició addicional 24 a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, que suposa donar empar a la “okupació” en donar un alt nivell de protecció als okupes.
EL paper de les Comunitats de Veïns davant de l’ ‘okupació’
Sense voler entrar en la descripció de les diferents normes i lleis que ampara, d’una manera o altre, als okupes, podem resumir que els professionals del poder jurídic lamenten que la jurisprudència actual encara no sigui capaç d’acabar de manera ràpida i eficaç amb una tendència a l’alça com és l’ocupació il·legal d’habitatges.
De fet, també s’hauria de retocar i modificar la Llei de propietat horitzontal, ja que avui dia les comunitats de propietaris no tenen legitimació per a plantejar l’expulsió d’un ocupant il·legal si el propietari no ha tingut coneixement de l’ocupació o és a l’estranger o il·localitzable. De fet, si es dotés de legitimació a les comunitats es podria actuar de forma més urgent i ràpida, sobretot per a solucionar els supòsits de la flagrancia quan els “okupes” entren immediatament en l’immoble i si són detectats pels veïns puguin alertar a les Forces de Seguretat que s’ha produït un fenomen d’ocupació. D’aquesta manera, les Forces i Cossos de Seguretat poden actuar davant la comissió d’un delicte flagrant que no exigeix la intervenció de l’ordre judicial i permet actuar a la Policia mitjançant l’expulsió en tractar-se de flagrancia en l’ocupació il·legal, la qual cosa és important a l’hora de ser efectius davant aquest drama que sofreixen molts propietaris evitant retards innecessaris en la solució del problema.
Okupes: què fer per evitar-los
Però davant aquest problemàtica, de difícil solució, el més recomanable és prendre mesures per evitar que una propietat sigui “okupada”. Aquí van algunes de les nostres recomanacions:
- Instal·lar alarmes. No només com efecte dissuasori per evitar que entrin en l’habitatge, sinó per tenir més eines per actuar contra els okupes, ja que el sistema de seguretat es dispara quan entra un intrús, per la qual cosa pots percatarse a l’instant de l’ocupació de la casa i avisar a la policia, i així intentar procedir al desallotjament immediat.
- Posar portes “antiokupació”. Al mercat existeixen portes d’acer que es col·loquen de manera provisional evitant l’assalt als habitatges mentre estiguin buides.
- No “facilitar” l’ocupació. És important no deixar còpies de claus en bústies, tests o felpudos. Així mateix, no convé anunciar en xarxes socials (ni en correus electrònics o telèfons) que marxes de vacances.
- Tenir còpia de la documentació de la casa en el núvol o en el mòbil. Com et pots trobar en la situació de no poder accedir on estan els documents (el teu despatx, el teu ordinador…), és recomanable tenir una còpia de les escriptures, del contracte d’arrendament i de l’empadronament. Això ajudarà al fet que, en cas de denunciar l’ocupació del teu habitatge, tot vagi més ràpid.
- Enregistrar vídeos i fotos de l’estat de l’immoble. És interessant grabar algun vídeo de la casa perquè —en cas d’interposar una denúncia— es pugui demostrar l’estat en què estava abans de l’ocupació.